dimarts, 17 de novembre de 2009

La deriva d’uns i la covardia dels altres.....

La setmana passada a l'Ajuntament de Girona es va aprovar una moció de suport, a petició d’Esquerra, a la celebració d’una consulta popular sobre si els gironins volem o no que Catalunya sigui independent, i la qual és promoguda per associacions independentistes de la ciutat. Aquesta aprovació va ser possible amb els vots favorables de CiU, ERC i IC-V, el PSC, partit el qual ostenta l’Alcaldia i que te com a socis de Govern ERC i IC-V, es va abstenir, i nosaltres, els quals sempre hem dit molt clar, i ho continuarem fent, que no creiem ni volem la independència de Catalunya i vam votar en contra.

Catalunya està immersa en la pitjor crisi econòmica de les darreres dècades i Girona no és una excepció, per tan actualment la principal preocupació dels ciutadans és el seu propi futur, és el com arribar a final de mes i és el no quedar-se sense feina, és per aquesta raó que em costa entendre que davant d’aquesta situació alguns partits polítics hagin decidit encetar ara una cursa per veure qui és més independentista de tots, en lloc de posar-se a treballar per ajudar als ciutadans a millorar la seva situació econòmica i a les empreses a tirar endavant, però això, els hi seré sincera, no tan sols em costa d’entendre sinó que considero que és d’una gran irresponsabilitat, perquè mentre uns quants s’entretenen jugant a fer consultes populars no vinculants i per tan destinades finalment a l’oblit perquè, agradi més o agradi menys, no serviran per res, Catalunya és la comunitat autònoma on l’atur creix més, on les famílies han de pagar 150 euros pels ordinadors dels seus fills quant a la resta d’Espanya són gratuïts, on els ciutadans paguem més impostos, entre els quals encara hi ha l’impost més injust i vergonyant de tots, l’Impost de successions i donacions i un llarg etcètera més que no escriuré ara per no avorrir-los.

Així doncs i malgrat la mala situació econòmica i la crisi de credibilitat i confiança dels ciutadans cap a la classe política que estem vivim, arrel dels casos de corrupció coneguts aquestes últimes setmanes, i que fan que el clima de desafecció política a casa nostre cada vegada vagi a més, ens trobem que ERC promou, enlloc d’estar preocupant-se de les persones, i utilitza aquestes mocions com a cortina de fum per dissimular la seva complicitat amb les polítiques socialistes que han portat a Catalunya i a la resta d’Espanya a l’actual situació. ERC, però, no promouria aquest tipus de coses sinó hagués trobat en CiU un aliat perfecte per anar fent i desviar així l’atenció de tots cap allà on a ells els interessa. Convergència i Unió anant de la maneta d’Esquerra en aquest tema ha abandonat el seu discurs i posicionament centrat per abocar-se a postures independentistes que el porten a una deriva política incomprensible.

La posició clara d’alguns a favor d’aquestes consultes populars hauria d'haver trobat l’oposició ferma d’altres però no ha estat del tot així, perquè així com des del PPC hem defensat les nostres idees amb total claredat, convicció i fermesa i hem dit no a aquestes consulta sense pensar en si electoralment això és millor o pitjor i sense cap mena de por ni complexa, altres com el PSC s’ha arronsat i acovardit i no tan sols ha jugat a l’ambigüitat sobre si avala o no les tesis i opcions independentistes d'alguns, abstenint-se en la votació la setmana passada, sinó que a més ha renunciat de manera clara al seu projecte polític per Catalunya.

En definitiva davant la necessitat d’ERC de demostrar que és més independentista que ningú, per raons obvies com és l’amenaça que per aquesta formació representa el nou partit polític del Sr. Carretero, la deriva independentista de CiU que ha deixat de banda la centralitat política per situar-se al costat del radicalisme d’esquerra, el paper de la trista figura que juga en tot això IC-V els quals no saben perquè voten si ni perquè no voten no i la covardia manifesta del PSC alhora de defensar clarament el seu projecte per Catalunya i Espanya, des del PPC volem donar als ciutadans la confiança de que nosaltres defensem i defensarem sempre de manera nítida i sense dubtes ni reserves les nostres idees, els nostres valors i les nostres conviccions, independentment de la dificultat que això ens suposi o signifiqui.