dimecres, 15 de juny de 2011

En nom de "la indignació" no tot s’hi val....

Els fets ocorreguts avui al Parc de la Ciutadella en que Diputats i treballadors del Parlament i dels mitjans de comunicació han estat agredits i coaccionats en la seva arribada al Parlament de Catalunya per part d’un nombre important de les persones, que sota la bandera dels “indignats” i del moviment del 15-M, estaven concentrades en aquest lloc amb l’únic objectiu de paralitzar la vida política catalana, fet ja de per si totalment contrari al que significa i representa la democràcia, no tan sols m’ha indignat sinó i sobretot m’ha entristit i alhora avergonyit, perquè la imatge de Barcelona i Catalunya que han donat no és, ni de bon tros, el comportament de la gran majoria de ciutadans de Catalunya que, malgrat les nostres diferencies, actuem de manera cívica i respectuosa.

Avui he patit, és així, i he patit pels meus companys i amics que ostenten la condició de Diputat o treballen al Parlament de Catalunya, i d’aquests en tinc de tots els colors polítics, però sobretot ho he fet pel que aquests fets representen d’atac a la democràcia, i per això penso i crec que episodis d’aquestes característiques no poden ni s’han de tolerar, i per descomptat, no poden ni han de quedar impunes.

És per això que celebro la declaració conjunta de rebuig als actes d’avui de totes les forces polítiques amb representació parlamentaria, i espero que, aquesta unanimitat, ens permeti tornar a Catalunya la normalitat que es mereix i que volem la gran majoria de catalans i catalanes, els quals estic convençuda que avui, com jo, han sentit indignació i vergonya de veure el que estava passant a les portes del Parlament de Catalunya perquè per canviar allò que no agrada, i si em permeten dir-ho així, per canviar el món, cal fer-ho des del diàleg i amb la paraula no usant la violència i les coaccions perquè en nom de “la indignació” no tot s’hi val, això és necessari no oblidar-ho en cap moment ni sota cap concepte.