dissabte, 3 de març de 2012

Amnèsia, hipocresia o manca de responsabilitat

Llegeixo amb sorpresa i incredulitat que el diputat del PSC per Girona, Àlex Sàez, critica que el ministeri de Foment no hagi adjudicat encara de manera definitiva el tram Sils-Caldes de l’N-II. Segons Sáez, l’obra està pressupostada des del 2011. És fàcil comprometre diners quan la caixa l’haurà d’administrar un altre. Una caixa que a més, com tots sabran, no tan sols està buida sinó que hi falten més diners dels que el Partit Socialista ens havia dit.

El que més em sorprèn però, i hauria de ser motiu de vergonya pels representants del PSC, és que avui reclamin tot allò que ells no han fet durant els vuit anys que han estat al govern. Tan sols dos mesos després de deixar el poder s’obliden de que hi han estat gairebé vuit anys i de tot el que no han fet i, ara sí, exigeixen que les infraestructures que necessiten les comarques gironines siguin una realitat immediatament. Precisament, la raó per la qual la població reclama al nou Govern celeritat és perquè durant els anys de govern del PSOE no s’ha avançat en res. Per tant, és d’hipòcrites demanar al PP que faci en dos mesos el que ells no han fet en tot aquest temps, amb l’agreujant d’haver rebut a més una herència nefasta fruit d’una gestió igual de nefasta.

Crec, sincerament, que en aquest moments l’últim que necessitem els gironins són lliçons sobre gestió de govern d’aquells qui en vuit anys al Govern han desdoblat només 7 km de N-II , han oblidat el projecte de soterrament del tren convencional al seu pas per la ciutat de Girona o han oblidat i obviat la importància de la construcció de l’accés nord de l’AP-7 a Figueres, això per posar alguns exemples ja que, malauradament, la llista d’incompliments del Partit Socialista amb Girona és molt llarga.

El Govern del Partit Popular farà les coses be i complirà amb Girona, i ho farà perquè aquests és el nostre compromís i la nostra voluntat i no pas perquè alguns a còpia de titular, després d’haver-nos tingut oblidats durant anys, ho diguin. En fi, és ben bé que sempre parla aquell qui més hauria d’estar callat, el que no se és si, en aquest cas, el qui parla ho fa per raons d’amnèsia, hipocresia o manca de responsabilitat, però sospito que és per una mica de tot plegat junt.